Berta Cabré

Ja tenim l’estiu a sobre, l’astronòmic i el meteorològic. És el moment de màxima expansió de la natura i és clar també de l’ésser humà. Els vegetals arriben a la seva plenitud, el dia és més llarg, estem més hores a l’aire lliure (o hauriem d’estar-ho) i en general ens movem més.

Aquesta és l’època en que hem d’alleugerir més la nostra dieta, l’hem de fer menys pesada que en els mesos del fred, els aliments frescs i fàcils de digerir seran els més indicats. El menjar lleuger serà el nostre aliat en els dies calurosos que ens esperen, fruites de temporada, verdures, peix de la mediterrània, aigua a dojo…
No ens podem queixar, la mediterrània ens abasteix d’una gran quantitat de fruites i verdures per triar. Ara bé, com sempre tindrem en compte dues senzilles regles d’or: aliments de temporada i de proximitat. Això vol dir que no tindrà gaire sentit menjar mandarines el mes de juliol o prendre mangos a la costa catalana, com tampoc ens serà gaire beneficiós, en època de calor, abusar d’aliments de natura clàrament calenta com l’all o el pebre.

L’element que correspon a l’estiu és el foc i els seus òrgans són el cor i el budell prim. Per la seva pròpia natura el foc té tendència a escalfar-se en excés, cosa que perjudica notablement les funcions dels seus òrgans; ens interessa doncs procurar mantenir una temperatura el més equilibrada possible i evitar que el nostre cor s’escalfi més del compte, altrament podria aparèixer insomni, ansietat, palpitacions o hipertensió arterial, entre molts altres desequilibris. L’alimentació doncs serà fonamental per mantenir una activitat del foc dins d’uns paràmetres raonables.

El gust que correspon al foc és l’amargant. Tots els aliments amargants el tonifiquen, ara bé, durant aquesta estació ens interessen els amargants frescs com per exemple dent de lleó, xicoires o enciams. Els amargants més calents, tipus cafè o ametlles torrades, tindrien un efecte massa extrem pel cor i podrien produir un sobre-escalfament d’aquest òrgan.